CONFIRMACIÓ

Catequesi sobre el sagrament de la Confirmació
(Vilafranca, els Ports, 1925)


Del sagrament de la Confirmació

El segon sagrament de la Llei Nova o Evangèlica és el sagrament de la Confirmació, pel qual, així com pel Bateig renaixem a una vida nova, espiritual i divina, adquirim el creiximent i perfecció de la mateixa vida disposant-la d'una manera deguda per a confessar sense temor ni vergonya, ans al contrari, ab valor i fermesa les veritats de la nostra santa fe contra tots els nostres enemics. Per lo qual és patent i manifest, ja que n’hi ha tants que contradiuen la Religió Cristiana, el profit de conéixer i d'estimar el sagrament de la Confirmació per a fer ús de les gràcies que ell ens conferix, com li correspon al verdader soldat de l'exèrcit de Jesucrist.

—En què consistix el sagrament de la Confirmació?

—El sagrament de la Confirmació consistix en untar ab oli mesclat en bàlsem el front del batejat i dir aquestes paraules: «jo te senyo ab el senyal de la creu i te confirmo ab el crisma de la salut, en el nom del Pare i del Fill i de l’Espirit Sant».

—Quina raó té d'esser la Confirmació?

—Per a comprendre la raó d'esser de la Confirmació devem saber que així com pel naiximent corporal rep l’home la vida natural i pel creiximent adquirix l’edat perfecta per a poder fer obres perfectes d'home, així pel Bateig, que és un naiximent espiritual, rep l’home la vida sobrenatural, i per la Confirmació adquirix l’home cristià certa edat perfecta de la vida espiritual. Per això devem dir que el Bateig dona la gràcia, la Confirmació l'augmenta; el Bateig dona la vida, la Confirmació l’enfortix per a la lluita; el Bateig ens neteja, la Confirmació ens dona fortalesa.

—Quan fou instituït el sagrament de la Confirmació?

—El sagrament de la Confirmació fou instituït per Jesús al prometre dar als Apòstols l’Espirit Sant, i va tindre son compliment el dia de Pentecostés o Pasqua Granada, quan el reberen en forma de llengües de foc.

—És necessari el sagrament de la Confirmació?

—Encara que la Confirmació no siga necessària per a la salvació com ho és el Bateig, no obstant això, és molt convenient rebre-la per a rebre la plenitud de l’Espirit Sant, i així tindre un mig d’alcançar la perfecció de la salvació eterna. Per lo mateix no la podem despreciar sinó estimar-la en gran manera i procurar que se'ls administre an aquells cristians que no l'han rebuda.

—Quina és la matèria i quina la forma de la Confirmació?

—La matèria del sagrament de la Confirmació és el crisma, o oli mesclat ab bàlsem, beneït pel Bisbe. L'oli significa la plenitud de la gràcia que es dona en aquest sagrament, i el bàlsem la bona olor que es desprén de la vida cristiana perfecta.

La forma de la Confirmació són les paraules abans dites, que expressen la manera de rebre el batejat la plenitud de l'Esperit Sant.

—Per què s'usa d'oli d'olives en el sagrament de la Confirmació?

—Es fa ús d'oli d'olives en el sagrament de la Confirmació perquè les propietats d'ell expressen millor que els altres olis la virtut de l’Espirit Sant, puix així com l’olivera sempre té les fulles verdes, així l’Espirit Sant sempre està derramant sa gràcia i misericòrdia, en el sagrament de la Confirmació.

—Quines coses són necessàries en la Confirmació?

—Tres coses són necessàries en la Confirmació, que estan contingudes en la forma o paraules en què s'administra: la «causa», que dona la plenitud de la fortalesa espiritual, i és la Trinitat Santíssima, expressada en les paraules «En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant»; la mateixa «fortalesa espiritual» que es dona per a la salvació, expressada ab aquestes paraules: «Te confirmo ab el crisma de salut»; i el «senyal» que es dona al lluitador, com si fos la insígnia del militar, que expressen estes paraules: «Et senyalo ab el senyal de la creu».

—Quina gràcia produïx el sagrament de la Confirmació?

—El sagrament de la Confirmació produïx en l’home batejat la gràcia de defensar ab fortalesa i sense temor ni vergonya la fe rebuda, i per ell es rep al mateix Espirit Sant, qui convertix al batejat, que encara és infant, en home perfecte segons Jesucrist, per a lo qual li conferix, ab tota sa perfecció, els set dons, a saber, de sabiduría, d'enteniment, de consell, de fortalesa, de ciència, de pietat i de temor, ab tota la plenitud de santedat, de ciència i de virtut, donant una força especial i dret als auxilis per a lluitar ab fermesa contra el món, el dimoni i la carn.

—El sagrament de la Confirmació, imprimix caràcter?

—El sagrament de la Confirmació imprimix caràcter, i no es pot repetir, en quant dona poder al batejat per a confessar ab valor i sense vergonya la fe de Jesucrist contra sos enemics que la neguen. Lo qual es veu ben patent en els Apòstols, que abans de rebre l’Espirit Sant estaven plens de temor tancats en el Cenacle fent oració, i després d'haver rebut el sagrament de la Confirmació pararen cara públicament als jueus, enemics de la fe cristiana, confessant ab valor heroic i fins al martiri el nom de Jesucrist.

—Qui pot rebre la Confirmació?

—Poden rebre la Confirmació tots els batejats, i convé moltíssim per a participar de la plenitud de l’Espirit Sant ab ses gràcies, dons i virtuts.

—En quines disposicions es deu rebre el sagrament de la Confirmació?

—Per a rebre fructuosament la Confirmació és necessari que s'estiga en gràcia i, si té ja ús de raó, deu tindre la instrucció convenient i devoció deguda.

—Com es deu procurar l’estat de gràcia?

—L’estat de gràcia per a rebre el sagrament de la Confirmació es deu procurar per mig del bateig, i si s’està batejat o té pecat mortal, pot adquirir la gràcia per mig del sagrament de la Penitència o d’un acte de perfecte arrepentiment.

—En què consistix la instrucció suficient?

—La instrucció suficient per a rebre la Confirmació consistix en saber els principals misteris que ens ensenya la nostra santa Religió, o siga, el Misteri de la Santíssima Trinitat i el de l’Encarnació del Fill de Déu.

—En què consistix la devoció deguda?

—La devoció deguda consistix en atansar-se d'una manera respectuosa, recollida i fervorosa, per a rebre a l’Espirit Sant ab tota la plenitud de ses gràcies i dons sobrenaturals.

—Per què s'administra al front el sagrament de la Confirmació?

—S'administra al front el sagrament de la Confirmació per a denotar que el senyal del cristià està patent i manifest i que el batejat no té vergonya ni temor de confessar el nom de Jesucrist. Puix al front es manifesten els senyals de vergonya fent-se roja, i els de temor fent-se groga, els quals senyals de vergonya i temor de confessar la fe de Jesucrist té virtut per a fer desaparéixer i encara no els deixa assomar la recepció profitosa del sagrament de la Confirmació.

—La persona que ha d'esser confirmada deu anar acompanyada de padrí a l’acte de la Confirmació?

—El qui deu ser confirmat ha d'anar acompanyat de padrí, qui ja haja rebut la Confirmació, siga bon cristià i pare compte de la vida cristiana que ha de viure el confirmat.

—Qui és el ministre de la Confirmació?

—El ministre ordinari de la Confirmació, que és un sagrament perfecte en quant el cristià és constituït temple de l’Espirit Sant, només és el Bisbe, que té la suprema potestat en l’Església; ministre extraordinari és el sacerdot delegat pel Papa.

—Què significa la galtadeta que li dona el Bisbe al confirmat?

—La galtadeta que dona el Bisbe al confirmat, segons alguns, significa que este ha d’aguantar ab valor totes les contradiccions que li vinguen, per Jesucrist; segons altres, no és més que una substitució de l’abraç o bes que abans li dava el Bisbe, i ve a ser una carícia, acompanyada de la pau que li desitja.

EXEMPLE

Per a què es veja la fortalesa que dona el sagrament de la Confirmació, en recordem’on de lo que feren els Apòstols després d’haver-lo rebut, els mateixos que abans estaven plens de temor. «El príncep dels sacerdots (dels jueus) preguntà als Apòstols, dient: Vos havem manat ab manament clar que no ensenyàreu en aquest nom (de Jesús): i vet aquí que haveu omplit a Jerusalem de la doctrina vostra: i voleu carregar damunt de nosaltres la sang d'aquest home (Jesús crucificat). I responent Pere i els Apòstols, digueren: És menester obeir a Déu abans que als hòmens... I després d’haver-los fet assotar, els varen manar que no parlaren més en el nom de Jesús i els varen soltar. Emperò ells eixiren plens de goig de davant del Concili, perquè havien sigut dignes de sofrir aquells afronts pel nom de Jesús. I cada dia no paraven d'ensenyar al temple i per les cases i de predicar a Jesucrist» (Fets dels Apòstols, 5).

X.

Nuestra Señora del Losar, 24 (1925, agost 8), Rectoria de Villafranca del Cid, pp. 329-332.
Hem regularitzat l'ortografia de l'original, que podeu llegir ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

Testimonis d'esperança: Josefina Tormo i Sancho

Josefina Tormo i Sancho (Carcaixent 1894-1936), seglar Va nàixer en la plaça de la Verdura, posteriorment de la Calçada, núm. 11, de Carcaix...