Avel·lí Flors i Bonet
Així com el castellà té allò de "Tres jueves hay en el año...", nosaltres també tenim uns dijous especials. Per exemple, tenim el dijous gras, que és immediatament anterior al Dimecres de Cendra; dijous de les comares, que és l'anterior; i dijous dels compares, que és l'anterior a este. I, és clar, el Dijous Sant dins de la Setmana Santa.
Entre les locucions més corrents sobre el dijous tenim: "estar, posar-se enmig com el dijous", que vol dir posar-se enmig d'un lloc de trànsit, on es fa nosa. Ja vam al·ludir fa poc a la setmana dels set dijous, que diuen a Vinaròs. A València com a Tortosa diuen: "Alabat sia el Corpus, que sempre cau en dijous", per a indicar estranyesa davant de coses rares o ridícules o poc probables. Finalment, entre les locucions tenim aquella que es diu a València: "fer cara de Dijous Sant i fets de carnestoltes", per a indicar que una persona és hipòcrita.
El dijous és considerat un dia mig de festa i és considerat popularment com molt favorable en sentit general. Abans els xiquets no feien escola els dijous de vesprada. En algunes cases els dijous se celebrava un bon berenar amb els criats. A Alzira diuen: ¿Quin dia porta galvana (peresa)?: el que partix la setmana". Entre els refranys que es referixen al dijous hi ha aquell que parla del dia que plou; diu així: "Si el dijous es pon amb capa, de tres dies no s'escapa"; vol dir que si es fa de nit dijous amb el cel ennuvolat, plourà abans del diumenge. Ara que s'anuncien pluges, a veure si tenim la sort de veure complida esta paraula. Finalment, dins d'aquella tirallonga de versos per a cada dia de la setmana: "el dijous, a comprar ous".
En fi, dijous fa cara de dia tranquil. Divendres, ja serà una altra cosa.
