diumenge, 10 d’agost del 2025

Oració de Santa Clara

Beneïu-nos en el cel i en la terra


Santa Clara d’Assís (Assís 1193 - 1253)


Preguem a nostre Senyor Jesucrist,
per la seua misericòrdia
i per la intercessió de la seua santíssima mare,
Santa Maria,
i de sant Miquel Arcàngel,
i de tots els sants àngels de Déu,
del nostre benaurat pare Francesc
i de tots els sants i santes,
que el mateix Pare celestial
ens concedixca la seua santíssima benedicció
en el cel i en la terra.

En la terra, fent-nos créixer
en la seua gràcia i les seues virtuts
en la seua Església militant,
entre els seus servents i serventes;
i en el cel, exalçant-nos i glorificant-nos
en la seua Església triomfant,
entre els seus sants i santes.

A partir de la Benedicció de sor Clara.

dijous, 7 d’agost del 2025

Fundació del convent de Castelló, la Ribera Alta, en 1590

Documentació sobre la fundació del convent de Sant Vicent Ferrer a Castelló (la Ribera Alta), en 1590


Transcripció de F. Xavier Martí

I

Los magnífichs Pere Calp, batle de la present vila nova de Castelló, Baltasar Monroig, justícia en lo present any de dita vila, Pere Morata, Berthomeu Cuquó, Juan Godes y Juan Franco, jurats en dit any de dita vila […]

Als quals així ajustats lo reverend pare frare Miguel de Herrera de la orde de Sent Domingo de la ciutat de València diu y se offerix fer y contruhir ab llicència de l’ordinari un monestir en la present vila si aquella li donava cascun any perpètuament cent lliures reals de València y lloch per a construhir dit monestir; y tots unànimes y concordes y ningú discrepant ni contradient dixeren y respongueren que tenen per bé y per honor y reverència de Nostre Senyor Déu y servici del culto diví que fassen y construhixquen dit monestir donant-los lloch competent per a fer y construhir aquell en la present vila y que per quant la present vila […] los gastos y despeses, que per ço moderant ço que el reverend pare frare Herrera diu y demana, digüen que tenen per bé y els plau que es donen y paguen als frares de dit monestir construhidor sixanta lliures cascuns anys per temps de deu anys del dia que dit monestir y convent construhidor tindrà mestre per a llegir arts o gramàtica y tenir mestre de llegir y scriure en avant contínuament contadors, de manera que passats los dits deu anys del mo[…] desús dit comportadors cesse dita renda de dites sixanta lliures ab que si per cas lo dit monestir no tingués o per temps vingués a faltar mestre de llegir y scriure y gramàtica conforme desús dit, en tal cas tot lo temps que faltara de haver-hi mestre cesse dita renda, com la intenció del present y general consell sia donar y pagar dites sixanta lliures cascun any per a obs de salari de dit mestre o mestres. Lloen y approven […]

Testes, los honorables Andreu Doménech y Batiste Calp, scrivents, de dita vila habitadors.

Castelló 1590, gener 2. Determinació del monestir de Sant Vicent orde de Sant Doménec. Arxiu Municipal de Castelló, sign, H-1/1, fol. 34.

II

[...] tots vehins y habitadors de la present vila nova de Castelló, ajustats y congregats en la abadia de dita vila [...] en presència del reverend frare pare Miguel de Herrera y frare Andrés Albero del orde de Sant Domingo del monestir de Sant Vicent de la present vila, digüen que renunciant et ante omnia qualsevols actes de donació per cessió de lloch assignat per a fer lo monestir de Sant Vicent ara de nou, havent tengut parlament y col·loqui del lloch y assiento hon se podria fer lo dit monestir, diugen [sic] que donen y asignen als dits pares presents y acceptants tres fanecades de terra en lo moreral de Gaspar Morata, major de dies, prop la casa de Miquel Monyós per a fer y construhir dit monestir, la qual cessió y assignació de lloch fan [...] Ab pacte que si per cas de temps no volguessen obrar o dexar lo monestir, en tal cas la terra eo lo valor de aquella sia, vinga o torne a la present vila y que dita terra no la puguen vendre, alienar ni transportar a persona alguna [...]

Castelló 1590, juliol 8. Consell general sobre Assignació de terra per a fer lo monestir. Arxiu Municipal de Castelló, sign, H-1/1, fol. 39.

III

[...] tots vehins y habitadors de la present vila nova de Castelló, ajustats y congregats ab so de trompeta per Antoni Fabià, verguer y trompeta públich de la dita vila, tocada en los llochs acostumats de la present vila segons verbalment feu relació dit Antoni Fabià haver convocat a consell general per a la present hora a tots los vehins y habitadors de dita vila; als quals així ajustats en presència dels reverends pare frare Miguel de Herrero, vicari de la orde i convent del gloriós pare Sent Vicent Ferrer de la present vila y del pare frare Juan Abiego de la dita orde, dix e proposà lo reverend pare Lupercio de Güete, mestre en Sacra Theologia de la maeixa orde, a tot lo present i general consell que per causa de les grans malalties que Déu Nostre Senyor omnipotent ha donat y dona, eo, los frares de dit convent han patit estos dies propassats, no y hagut los frares que convenia haver-hi en lo dit monestir ni tampoch fer lo que dit convent tenia obligació en servir a la vila conforme en los consells y determinacions passades, ço és, de amostrar y ensenyar als chichs; y com per la gràcia de Nostre Senyor Déu estan ja sans y bons y desigen los frares de dita orde passar avant en lo servici de Déu y culto diví, diu per ço que si són servits de que així com havia de dar y pagar la present vila dos-centes lliures reals de València per lo preu de tres fanecades de terra que foren extimades y concedides en lo moreral que era de Gaspar Morata, mercader, segons està continuat en la mà de la sala y relació de experts, que donen y paguen les dites y matexes dos-centes liures per a obs de comprar y pagar lo preu de la casa de Lluys Carbonell de la present vila situada en dita vila deffront casa Miquel Monyós en la qual casa de dit Carbonell entenen a ffer y construhir dit monestir, cancel·lant y anul·lant segons que ab lo present cancel·len i tenen per cancel·lat y anul·lat lo acte de determinació y consell sobre la terra de dit Gaspar Morata, major de dies, ab acte continuat en lo present llibre rebut per lo notari davall scrit a 8 de juliol propassat en la qual exposició y declaració dix lo dit proposant que fa ab llicència del senyor provincial de la dita orde etsiam diu que vol que dita donació y concessió de dites dos-centes lliures se faça y se haja de poder fer si per lo present consell se determina ab pacte que si per cas per temps volguessen fer en altra part dit monestir que dita casa sia vinga y torne a la present vila, etsiam ab pacte que no la puguen vendre, alienar ni transportat a persona alguna sinó que la dita casa se haja de fer dit monestir y que los que ha respecte de les sixanta lliures de dita moneda que la vila prometté pagar cascun any per temps de deu anys ab pacte rebut per dit y davall scrit notari continuat en lo present llibre a II de giner propassat ab los pactes en aquell contenguts se reste en sa força y valor, de tot lo qual desús dit se diu per lo dit frare Lupercio de Güete proposan que digüen y declaren tots son parer y voluntat.

E tots unànimes y concordes y nengú discrepant ni contradient prenint vots de cada hu a una veu dixeren y respongueren que tenen per bé que la present vila done y pague de rendes y comú de aquella les dites dos-centes lliures per a obs de comprar y pagar lo preu de la casa del magnífich Lluys Carbonell per a construhir dit monestir ab los pactes y condicions per lo dit reverend frare pare Lupercio de Güete declarats y del modo y manera que dit pare ha exposat y declarat, y si lo segons està dispost y ordenat en lo dit acte de consell rebut per lo dit y davall scrit notari a dos de gener propassat y present any lloen y approven ... lo present y general consell y les determinacions de aquell

Castelló 1590, desembre 18. Donatiu als frares. Arxiu Municipal de Castelló, sign, H-1/1, fol. 40.

IV

In Dei nomine. Amen. Noverint universi quod ego, Ludovicus Carbonell, agricultor, presentis vile nove Castellionis habitator, scienter et gratis et honore presentis publici instrumenti firmiter et perpetui valeturi et in aliquo non violandi seu revocando, vendo, concedo ac trado seu quasi trado vobis reverendis et fratribus Michaelli de Herrero, vicario conventus et monasterii Sancti Vincentii Ferrerii eiusdem ville, et Lupercio de Huete, magistro in Sacra Theologiae, et Ioanni Abiego [...] quandam domum meam ad edificandum et construendum dictum monasterium franquam et quitiam sitam et possitam in presenti villa confrontam cum domo Christoforis Penya, operarii ville, cum domo Michaellis Munyós vico in medio, et cum sequia dicte ville iam dictam [...]

Castelló 1590, desembre 18. Lluís Carbonell ven la casa als frares. Arxiu Municipal de Castelló, sign, H-1/1, fol. 42-43. Not.: Pere Carbonell.

dissabte, 26 de juliol del 2025

Missatge per a la V Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran


MISSATGE DEL SANT PARE LLEÓ XIV

PER A LA V JORNADA MUNDIAL DELS AVIS I DE LA GENT GRAN

[27 de juliol de 2025]

________________________________

Feliç aquell que no ha perdut l'esperança (cf. Si 14, 2)

Benvolguts germans i germanes:

El Jubileu que vivim ens ajuda a descobrir que l'esperança sempre és font d'alegria, a qualsevol edat. Igualment, quan esta ha sigut temperada pel foc d'una llarga existència, es torna font d'una benaventurança plena.

La Sagrada Escriptura presenta diversos casos d'hòmens i dones ja avançats en anys, als quals el Senyor convida a participar en els seus designis de salvació. Pensem en Abraham i Sara; sent ja ancians, romanen incrèduls davant de la paraula de Déu, que els promet un fill. La impossibilitat de generar semblava haver-los llevat la seua mirada d'esperança respecte al futur.

La reacció de Zacaries davant l'anunci del naiximent de Joan el Baptiste no és diferent: «¿Com puc estar segur d'això? Perquè jo soc ancià i la meua esposa és d'edat avançada» (Lc 1,18). L'ancianitat, l'esterilitat i la deterioració semblen apagar les esperances de vida i de fecunditat de tots estos hòmens i dones. També la pregunta que Nicodem fa a Jesús, quan el Mestre li parla d'un “nou naiximent”, sembla purament retòrica: «¿Com un home pot nàixer quan ja és vell? ¿Potser pot entrar per segona vegada en el si de sa mare i tornar a nàixer?» (Jo 3,4). No obstant això, en cada ocasió, enfront d'una resposta aparentment òbvia, el Senyor sorprén els seus interlocutors amb un acte de salvació.

Els ancians, signes d'esperança

En la Bíblia, Déu mostra moltes vegades la seua providència dirigint-se a persones avançades en anys. Així ocorre no sols amb Abraham, Sara, Zacaries i Isabel, sinó també amb Moisés, cridat a alliberar el seu poble quan ja era octogenari (cf. Ex 7,7). Amb estes eleccions, Déu ens ensenya que, als seus ulls, l'ancianitat és un temps de benedicció i de gràcia, i que per a Ell els ancians són els primers testimonis d'esperança. «¿Què significa en la meua vellesa? —es pregunta sobre este tema sant Agustí— Quan em falten les forces, no m'abandones. I ací Déu et respon: Al contrari, que defallixca el teu vigor, a fi que estiga present el meu en tu, i així pugues dir amb l'Apòstol: “Quan soc dèbil, aleshores soc fort”» (Comentaris als Salms 70, 11). El fet que el nombre de persones en edat avançada augmente es convertix per a nosaltres en un signe dels temps que estem cridats a discernir, per a llegir correctament la història que vivim.

La vida de l'Església i del món, en efecte, només es comprén en la successió de les generacions, i abraçar a un ancià ens ajuda a comprendre que la història no s'esgota en el present, ni es consuma entre trobades fugaces i relacions fragmentàries, sinó que s'obri pas cap al futur. En el llibre del Gènesi trobem el commovedor episodi de la benedicció donada per Jacob, ja ancià, als seus nets, els fills de Josep. Les seues paraules els animen a mirar el futur amb esperança, com en el temps de les promeses de Déu (cf. Gn 48,8-20). Si, per tant, és veritat que la fragilitat dels ancians necessita el vigor dels jóvens, també és veritat que la inexperiència dels jóvens necessita el testimoni dels ancians per a traçar amb saviesa l'avenir. ¡Quantes vegades els nostres avis han sigut per a nosaltres exemple de fe i devoció, de virtuts cíviques i compromís social, de memòria i perseverança en les proves! Este bell llegat, que ens han transmés amb esperança i amor, sempre serà per a nosaltres motiu de gratitud i de coherència.

Signes d'esperança per als ancians

El Jubileu, des dels seus orígens bíblics, ha representat un temps d'alliberament: els esclaus eren alliberats, els deutes condonats, les terres restituïdes als seus propietaris originaris. Era un moment de restauració de l'orde social volgut per Déu, en el qual es reparaven les desigualtats i les opressions acumulades amb els anys. Jesús renova estos esdeveniments d'alliberament quan, en la sinagoga de Natzaret, proclama la bona notícia als pobres, la vista als cegos, l'alliberament als captius i la llibertat als oprimits (cf. Lc 4,16-21).

Considerant les persones ancianes des d'esta perspectiva jubilar, també nosaltres estem cridats a viure amb elles un alliberament, sobretot de la soledat i de l'abandó. Enguany és el moment propici per a realitzar-la; la fidelitat de Déu a les seues promeses ens ensenya que hi ha una benaurança en l'ancianitat, una alegria autènticament evangèlica, que ens demana derrocar els murs de la indiferència, que amb freqüència empresonen als ancians. Les nostres societats, en totes les seues latituds, s'estan acostumant amb massa freqüència a deixar que una part tan important i rica del seu teixit siga marginada i oblidada.

Enfront d'esta situació, és necessari un canvi de ritme, que testifique una assumpció de responsabilitat per part de tota l'Església. Cada parròquia, associació, grup eclesial està cridat a ser protagonista de la “revolució” de la gratitud i de la cura, i això ha de realitzar-se visitant sovint els ancians, creant per a ells i amb ells xarxes de suport i d'oració, entreteixint relacions que puguen donar esperança i dignitat a qui se sent oblidat. L'esperança cristiana ens impulsa sempre a arriscar més, a pensar en gran, a no acontentar-nos amb l'statu quo. En concret, a treballar per un canvi que restituïxca als ancians estima i afecte.

Per això, el papa Francesc va voler que la Jornada Mundial dels Avis i la Gent Gran se celebrara sobretot anant a l'encontre de qui està sol. I per eixa mateixa raó, s'ha decidit que els qui no puguen vindre a Roma enguany, en peregrinació, «podran aconseguir la Indulgència jubilar si acudixen a visitar per un temps adequat els […] ancians en soledat, […] com qui realitza una peregrinació cap a Crist present en ells (cf. Mt 25, 34-36)» (Penitencieria Apostòlica, Normes sobre la Concessió de la Indulgència Jubilar, III). Visitar un ancià és una manera de trobar-nos amb Jesús, que ens allibera de la indiferència i la soledat.

En la vellesa es pot esperar

El llibre de l'Eclesiàstic afirma que la benaurança és d'aquells que no perden l'esperança (cf. 14, 2), deixant entendre que en la nostra vida —especialment si és llarga— poden existir molts motius per a girar la vista arrere, més que cap al futur. No obstant això, com va escriure el papa Francesc durant el seu últim ingrés a l'hospital, «el nostre físic està dèbil, però, fins i tot així, res pot impedir-nos amar, resar, entregar-nos, estar els uns per als altres, en la fe, senyals lluminosos d'esperança» (Àngelus, 16 de març de 2025). Tenim una llibertat que cap dificultat pot llevar-nos: la d'amar i resar. Tots, sempre, podem amar i resar.

L'amor pels nostres sers estimats —pel cònjuge amb qui hem passat gran part de la vida, pels fills, pels nets que alegren les nostres jornades— no s'apaga quan les forces s'esvaïxen. Al contrari, sovint eixe afecte és precisament el que reaviva les nostres energies, donant-nos esperança i consol.

Estos signes de vitalitat de l'amor, que tenen la seua arrel en Déu mateix, ens donen valentia i ens recorden que «encara que el nostre home exterior vaja destruint-se, el nostre home interior va renovant-se dia a dia» (2C 4,16). Per això, especialment en la vellesa, perseverem confiats en el Senyor. Deixem-nos renovar cada dia per l'encontre amb Ell, en l'oració i en la Santa Missa. Transmetem amb amor la fe que hem viscut durant tants anys, en la família i en els encontres quotidians; lloem sempre a Déu per la seua benevolència, cultivem la unitat amb els nostres sers estimats, obrim els nostres cors als qui estan més lluny i, en particular, als qui viuen en una situació de necessitat. Serem signes d'esperança, a qualsevol edat.

Vaticà, 26 de juny de 2025

LLEÓ PP. XIV

Versió valenciana de F. X. Martí

entrada destacada

Oració de Santa Clara

Beneïu-nos en el cel i en la terra Santa Clara d’Assís (Assís 1193 - 1253) Preguem a nostre Senyor Jesucrist, per la seua misericòrdia i pe...